Donç bé, a la meva carrera com a futbolista amateur no li queda gaire temps. Com sempre m´ha apassionat el fubol i mica en mica em faig major per poguer competir al nivell que jo mateix m´exigei-xo no he tingut mes remei que buscar altres alternatives per poguer estar on a mi m´agrada, a ras de gespa. Sentir la humitat i l´olor que despren un camp de futbol, sense oblidarme de lo maravellos que es el poguer conviure amb demés companys que, per la llei del futbol, canvien cada any. Dispotar encontres, sentir el nus a l´estomac, riure, plorar...
Mai no m´ho havia plantejat pero despres de diferents converses amb diversitat de gent vaig decidir fer-me entrenador semiprofesional de futbol. És una manera de no desempallegar-me d´aquest tipus de vida. A més, sempre he estat una persona que sempre li ha agradat coordinar dins del terreny de joc els moviments dels meus companys, corregin-los les seves posicions. Implantar un sistema de joc personalitzat i que funcioni ha de ser molt satisfactori.
Ara estic estudiant per poguer accedir al CAR de Sant Cugat. Aquest mateix any exigeixen l´ESO i com que sóc d´un altre generació primer he de treurem´l. I aqui estic, fent un exercici de una assignatura en la que ens fan fer un blog. I mira tu, no está gens malament això de escriure experiències de la teva vida i a sobre que uns altres els llegeixin.
Es d´agraïr...
No hay comentarios:
Publicar un comentario