Una Passió, una II·lusió

Sempre m´agradat el futbol. Corrien els anys vuitanta, concretament al vuitanta tres, hi ja jugava en un equip, de càmping, però un equip. Portava quatre hores al càmping i sense adonar-me ja coneixia dos nois, els quals un d´ells, el seu pare era l´entrenador d´un equip de futbol. Teniem sis anys. Em varen oferir jugar am ells en el seu equip i jo no vaig rebutjar la proposició. Ens deiem els 2000. {...}

Van ser uns anys meravellosos, però es van acabar. Els meus pares van vendre la caravana i d´aquesta manera ja no podiem estar-hi al càmping. Això no va ser problema per a mi. Molt a prop de la casa on vivia amb els pares hi havia un bar on hi jugava un equip de futbol. Hi tenia dotze anys i com va passar sis anys avans no em costà gens trobar un altre equip. Vaig entrar en els alevins. Encara conservo amics d´aquella època, amants del fubol com jo. Entrenaments, partits, fred, bronques amb la xicota {...} Si, setze anys tenia ja i,es clar, com molta joventut ja comenzava a tenir els primers acercaments de debò amb el sexe contrari. El treball es un altre de les coses que m´han fet madurar. Aquet grapat de coses no em van fer retrocedir en la meva manera de pensar i vaig seguint amb les mateixes ganes de sempre.

{...}Donç bé, els anys seguien passant, però les meves ganes segueixen estar presents a dia d´avui. Trenta un anys són els que tinc i encara que estic casat, tinc un magnífic pis, he pogut viatjar i fa sis mesos que la meva filla va néixer no ho puc deixar. Les meves ganes d´aferrar-me a la joventut em dona forces per poguer competir amb les mateixes ganes que un noi de vint anys.